T'estimo es te quiero - Alfred García (Disc)

T’estimo es te quiero és el tercer disc d’estudi d’Alfred García i suposa el seu retorn oficial al català, després d’haver-lo incorporat per primer cop al seu àlbum debut 1016, amb cançons com “Et vull veure” amb Amaia (guanyadora d’un Premi Enderrock) i “Crema la nit” amb Txarango (cançó oficial de Les Falles 2020).

Aquest nou treball inclou cinc temes en català i tres en castellà, i reflecteix una maduresa artística que el consolida com a cantautor de referència dins l’àmbit mediterrani.

Els primers senzills de l'àlbum ja formen part de la vida de molts: “Els teus ulls”, amb més de 10 milions d'escoltes, es va mantenir número 1 a les ràdios de Catalunya durant sis mesos consecutius, va entrar a les 50 cançons més virals de Spotify Espanya durant més de vuit mesos i va impulsar una extensa gira per tot el territori català, reconnectant el públic amb la seva veu i el seu univers.
“Llamas en el cielo” ha estat reconeguda amb el Premi Número 1 de Cadena 100, i “Rumba catalana”, acompanyada d’un documental homònim a FILMIN amb participacions de Lolita, Albert Pla, Las Migas i Sabor de Gràcia, ha estat nominada a Millor Cançó en Català als Premis de l’Acadèmia de la Música.

El darrer avançament, “T’estiu”, ja ressona com a banda sonora d'estiu entre les xarxes socials de figures com Aitana Bonmatí, Dulceida o Maria Vallespí, així com entre els seus seguidors.

T’estimo es te quiero es completa amb quatre temes inèdits (“Estrella”, “Las cosas sencillas”, “El meu destí” i “Siempre así”), incloent-hi dues col·laboracions internacionals que contribuiran a projectar la música d'Alfred més enllà de les nostres fronteres.

Amb aquest treball, Alfred García es posiciona a la línia dels grans cantautors mediterranis com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Paco Ibáñez i Luis Eduardo Aute, artistes capaços de sacsejar cors només amb la força d’una guitarra i una veu.

Les guitarres espanyoles, els ritmes flamencs i les palmes rumberes embolcallen versos teixits al llarg de tres anys, en què l’amor, la nostàlgia i els records han anat fent camí.
Un bon dia, en un àtic de Madrid, entre tots aquests versos, l'Alfred va dir un “t’estimo”. D’aquest “t’estimo” va néixer una pregunta: "¿Qué es t'estimo?"
I l'Alfred, per fer-se entendre, va respondre: "T’estimo es te quiero."