El cantant empordanès publica un intens treball de cançons pròpies carregat de poesia i vitalitat, retrat sonor d’una de les veus més excepcionals del panorama català.
La publicació del disc ha coincidit amb els seus deu anys de singladura en solitari. El nou treball està compost per deu cançons, nou de les quals han estat escrites per ell mateix més una adaptació en castellà del poema Las personas curvas del pensador llibertari Jesús Lizano.
“És un disc molt propi i crec que és el més coherent i equilibrat que he fet fins ara. Penso que hi ha menys influències de la cançó clàssica o francesa i més dels cantautors nord-americans”, diu Bosk. A l’interior del disc s’hi llegeix el que és una constant en les seves lletres: “La natura com a refugi ha estat el veritable nervi, amagatall cruel i amable, cançó d’esperança.” Però no totes
les lletres s’han inspirat en la natura, també d’altres recullen el seu moment vital i personal, “No és un disc conceptual ni tan dramàtic com altres, és més positiu i té més llum. Un disc de present, amb cançons d’autor que supuren rock reposat”.