És el nostre desè treball d’estudi, cuinat amb la calma que ens dona el fet de no tenir pressa, ni el neguit de continuar buscant-nos a nosaltres mateixos. Som el que som i – com a banda que està viva— caminem, evolucionem i madurem. A la nostra, tal com som, respectant els nostres mestres i mirant de proposar altres espais per compartir aquest batec.
Sembla que res ha canviat i tot està igual, però només ho sembla: avui és Dia 1, el dia en què tot comença i alguna cosa s’acaba. Dia 1 és l’inici d’allò nou, tan esperat i treballat, i que ja és aquí. L’oportunitat d’un canvi real, fruit del sentit comú. L’ocasió de fer net i quedar-nos amb l’essència d’allò que realment som. Per arribar a aquest Dia 1 primer ha calgut buidar la motxilla i treure tot el pes inútil que portàvem. Ens hem alliberat d’una dura càrrega que ens apartava de tantes possibilitats.
Són temps difícils, però alhora esperançadors i apassionants, perquè tenim grans reptes al davant. Temps de canvis i revoltes, temps per deixar enrere velles estructures, caduques i ràncies. Estem disposats a abraçar tot allò que encara ha de venir, però ja som a Dia 1. Estem vivint la nostra vida, desperts, atents en tot moment…
Dia 1 proposa ser un tribut a totes aquelles persones, col·lectius, coses que ja caminen o han caminat el seu Dia 1, i és també alhora una alenada per tots aquells que encara estan esperant trobar-lo.
