El nou disc de Marc Parrot, quatre anys després de l’anterior, ‘Sortir per la finestra’ (2014), representa un canvi de cicle per a aquest inquiet creador barceloní. Després de jugar al llarg dels anys amb realitats imaginàries, personatges inventats i trames d’interpretació lliure, ‘Refugi’ mostra un Marc Parrot més directe, clar i confessional, que transmet reflexions i sentiments amb el cor a la mà. Cançons en primera persona on s’explica d’una manera diàfana, anant a l’essència d’una lletra explícita i una sonoritat transparent. Un disc que obre una nova etapa, doncs.
Hi trobem peces com ara ‘Misteriosament feliç’, embolicada amb els lluminosos arranjaments de Blaumut, on el Marc expressa un moment de plenitud i joia desvinculat d’una raó concreta, amb llibertat i sense càrregues: “Ningú no m’espera / no tinc res de què fugir”. O ‘Perdre el temps’, on ens fa pensar en la raó de ser de les nostres urgències quotidianes, en què anem a mil per hora per assollir fites que després no som capaços de gaudir, en “una cursa que no guanyarem fins que no ens aturem”. A ‘Química’ ens parla de quan la simbiosi amorosa i sexual és completa, i a ‘Acròbates’, apunta als artistes que se la juguen a la corda fluixa, com la companyia Los Galindos, inspiradora de la cançó.
Perquè ‘Refugi’ és un disc i alhora un espectacle. Tot el repertori està íntimament associat a un concepte escènic singular, dissenyat pel Marc i Los Galindos, i coproduït pel Mercat de Música Viva de Vic, el Grec i el festival (a)phònica. Aquest nou cançoner es mostrarà sempre d’una manera molt especial, en una ubicació exclusiva, una iurta, carpa amb capacitat per a cent persones, on s’encabiran músics i públic. En aquest escenari a mida, dins i fora, s’establirà una relació viva entre les cançons, l’espai i les experiències sensorials, propera, emotiva i plena d’efectes i situacions inesperades.
Marc Parrot ens sorprèn així amb una obra que ens convida a repensar el rite dels concerts, i que ho fa mitjançant les cançons més càlides i explicatives de la seva trajectòria, que ha cuinat amb l’ajut de Dani Ferrer (el teclista de Love of Lesbian) i Lluís Cartes. Després d’haver fabulat en el passat amb personatges sovint excèntrics, desenfocats o amb problemes de percepció, a cançons com ara ‘Superheroi’, ‘Mentider’ o ‘Ulleres per veure-hi malament’, ara el Marc mira la vida de cara i ens l’explica sense embuts, amb tota la sensibilitat i afany de comunicar.
És el nou pas endavant d’un creador essencial de la nostra moderna escena pop, que ha sigut El Chaval de la Peca i el professor de ’Casal Rock’, que s’ha adreçat al públic infantil amb les cançons del ‘Club Super 3’ i els espectacles i llibres amb Eva Armisén, que va retre homenatge als 50 anys de la ‘nova cançó’ en un àlbum i espectacle commemoratius, i que ha treballat com a productor per a artistes com Pi de la Serra, Blaumut, La Pegatina, Ramon Mirabet, Abús o Gadegang. Ara, el Marc es posa a sí mateix en el centre de les seves cançons i es disposa a oferir-nos-les en experiències úniques. Benvinguts a aquest acollidor ‘Refugi’.
