T'escric des de Granada

Tienes que estar registrado para ver este contenido

Jordi Guardans

T'escric des de Granada

Miro de ser poeta i faig cançons, lletra i música, les componc amb piano. Tinc clar els seus diferents registres, els poemes sense concessions, les cançons que puguin ser captades en una o dues audicions, ara bé, inevitablement tant els primers com les segones pertanyen com no pot ser d'una altra manera al mateix món poètic. Ara, el fet que alguns cantants hagin musicat i interpretat poemes meus, pensats com a poemes, ha portat massa sovint a confusions. Aquest punt m'agradaria que quedés clar: procuro ser poeta i faig cançons, lletra i música.

Com que no canto les meves cançons em veig obligat a propasar-les als intèrpretes, cosa que m'il·lusiona. L'origen del CD col·lectiu T'escric des de Granada, està en el fet de tenir compostes dotze cançons, lletra i música, i per imponderables d'aquells que se t'imposen, veure claríssimament els sis cantants a qui les havia de repartir. Des del primer moment em vaig sentir com a catalitzador d'un projecte col·lectiu. Vaig proposar a cadascun d'ells els dos temes que creia que els pertocaven, i la connexió va ser immediata en tots els casos; els estimo i m'estimen. Des del principi també vaig tenir clar que a banda que els calia respectar la lletra i la música que modestament els proposava la meva interpretació al piano, els havia de donar total llibertat pel que fa als arranjaments i a la concepció de les peces. La qual cosa certament comportava el risc de l'heterogènia, però alhora ho sentia com un enriquiment personal. En efecte, el resultat és heterogeni, cadascú ha enfilat les cançons segons el seu criteri, però estic convençut que l'aposta l'he guanyada, l'hem guanyada.

Per què aquest títol? D'entada perquè és el d'una de les dotze cançons del CD, però també em sembla que resumeix un dels motius que em persegueixen en els meus poemaris. Topònims com Montserrat del poemari que porta el mateix títol, el Sant Petersburg de Planeta Balalaika, o el Dresden d'El llibre de Dresden. És a dir, llocs concrets que m'han impactat i que resumiexen tots els llocs, i quan dic llocs vull dir la vida sencera del planeta, la seva representació. Com jo ho veig, aquesta dimensió, el viure, no és altra cosa per a totes les vides, totes, sinó exili, enyorança de l'origen, un fred i una orfandad que només es pot guarir, diria que amb amor si no trobés la paraula massa desgastada i alhora inabastable, per la qual cosa prefereixo parlar de tendresa. És clar que a T'escric des de Granada hi ha moltes més coses. Les meves certeses sobre una realitat paral·lela i les seves pistes que, en siguin conscients o no, a tothom afecta d'una manera o altra; una imatgeria plena d'elements naturals, còsmics i religiosos; una seguretat, per cert, avui dia gens de moda, en la transcendència, molt lluny però i beligerant amb les religions establertes; i és clar, com ho mostra l'última peça recitada pel Carles Rebassa, els meus dibuixos i el poema inèdit i antic de la carpeta, àngels, molts àngels, la meva devoció i la seva empenta.

Jordi Guardans