| Tienes que estar registrado para ver este contenido |
4 de Diciembre de 2008
Cris Juanico, acompanyat per l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, ens presenta una segona part de temes estàndards universals, versionats al català amb una acurada adaptació de lletres i nous arranjaments.
L’excel·lent acollida que va rebre Vola’m a sa lluna (Música Global, 2006) exigia més i –en cas que fos possible– millor. La primera experiència de Cris Juanico investit de crooner amb el coixí sonor de l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics –OJO– no podia limitar-se a ésser una anècdota en la trajectòria del vocalista de Ja T’ho Diré, o un enllaç de conveniència per a la projecció dels joves músics d’una de les big bands més emprenedores del país.
L’oportunitat de sentir més a prop, adaptades a la nostra llengua i amb un tractament musical d’avui, aquelles cançons que han estat la banda sonora de vides senceres és un regal que convé fruir com es mereix i una reivindicació de la música com a expressió universal. Un gest pel qual, una vegada més, cal agrair l’empeny de Cris Juanico i l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics perquè s’esvaeixin barreres i prejudicis en favor de la música sense més.
