Ja t'ho diré

Ja t'ho diré

Tot i que el salt a la popularitat va venir de la mà del disc Moviments salvatges, publicat el 1995, la història de Ja T'ho Diré es va començar a escriure el 1986 a Ciutadella. Cinc músics, procedents de diverses formacions menorquines i d'estils molt diversos, es van reunir gairebé per casualitat. "Ens coneixíem des de feia temps però mai havíem coincidit junts. Volíem passar una bona estona fent cançons", explica Sente Fontestad.

Ja T'ho Diré va anar madurant com a projecte sense obviar el contacte amb altres àmbits artístics com el teatre i les arts plàstiques fins a convertir-se en una proposta original i innovadora. Durant aquells primers anys, Ja T'ho Diré va abandonar els sons més durs per acomodar-se en el pop rock combinat amb els ritmes calents, o millor dit, en el que ells anomenen "ritmes mediterranis". De fet, el Mediterrani ha estat present en tots els seus temes, tant en els sons com en les lletres. El fet de cantar en català de Menorca i el seu eclecticisme a l'hora de compondre els va acabar d'assenyalar com una formació insòlita.

A principis dels noranta enregistren diversos temes als estudis Digital de Palma de Mallorca, entre ells Ei, Joan, que més endavant es convertiria en una de les cançons més populars de la banda. Un altre dels temes d'aquesta gravació, El último verdugo, es va convertir en la cançó de l'estiu a Menorca. A ses illes, Ja T'ho Diré començaven a tenir un públic fidel i nombrós. Al gener de 1991 enregistren dues maquetes, Ronquerels i Otras hierbas, amb la intenció de fer el salt a la península.

L'any 1991, Ja T'ho Diré desembarca a Catalunya. L'Empordà serà la seva nova terra d'adopció. La banda s'instal·la a Biure d'Empordà, una casa de colònies del seu mànager, Jordi Gratacós, on assagen, componen i inicien el seu camí per la geografia catalana. Concerts, aparicions televisives i gravacions de maquetes i vídeos. El mateix any arriba la publicació del seu primer disc oficial, Es blau es fester, que, com a curiositat, compta amb la col·laboració de la popular intèrpret de blues Big Mama. La gira de presentació d'aquest disc, que inclou els temes Ei Joan i Suspès en l'aire, els porta per tot Catalunya, Aragó, País Valencià i les Balears al llarg de 70 concerts.

L'abril del 1993, la discogràfica Global s'estrena amb el segon disc de Ja T'ho Diré, Dos o tres, produït per l'ex-Sopa de Cabra Josep Thió, i aquell mateix any inicien una nova gira mentre preparen el que serà el disc que els va llançar definitivament, Moviments salvatges. "Parlar dels discos és com parlar dels fills i és molt difícil dir de quin ens sentim més orgullosos. En tot cas, Moviments salvatges és el que ens va situar a primera línia. Sente Fontestad destaca aquest treball discogràfic perquè va marcar un punt d'inflexió en la història de Ja T'ho Diré.

Ja T'ho Diré consideren aquest el disc més personal. Precisament, la producció la va portar a terme el mateix Cris Juanico, cantant de la banda. A més, Jatu van comptar amb col·laboracions de músics destacats com Quimi Portet, Diego Cortés, Gerard Quintana o Enric Canada. Si véns, una de les millors balades dels noranta, va sonar durant tres mesos a les ràdios més escoltades i és un dels temes més aplaudits de tot el seu repertori.

Després de Moviments salvatges tot es dispara i Ja T'ho Diré es converteix en una banda mediàtica i present a les ràdios i les radiofórmules. Moviments salvatges va superar les 15.000 còpies venudes.

Aprofitant l'empenta d'aquest treball, l'octubre del 1997 publiquen Un ram de locura (Global). Aquest disc, gravat en un lloc tan bucòlic com la rectoria de Cartellà, un nucli rural prop de Girona, és un dels que la banda va disfrutar més gravant. Un ram de locura va vendre més de 20.000 còpies.

Al maig del 1999, Ja T'ho Diré publiquen Es directe, que recull la força dels concerts de la banda. Es directe es va gravar en sales de tot Catalunya, inclosa la mítica Bikini, en un moment àlgid dels directes de la banda.

El disc que tanca el llegat en estudi de Ja T'ho Diré és Soñando silencio (2001), el seu primer disc totalment en castellà que alhora és el més desconegut, ja que després de la seva publicació van decidir fer un descans indefinit. "Era com una espina que teníem clavada. Feia molts anys que teníem idea de gravar un disc en castellà perquè teníem moltes cançons desaprofitades", explica Sente. La possibilitat de gravar Soñando silencio va sorgir per l'interès d'una discogràfica mexicana, Azteca Music, que el va publicar en aquell país. Els Jatu podien sortir, per una vegada, dels dominis de la Mediterrània.

L'aventura de Ja T'ho Diré acabarà amb els quatre concerts previstos aquest mes de desembre. Però els seus membres continuaran, d'una manera o altra, treballant per a la música. Cris Juanico, el cantant, ha muntat un estudi de gravació a Menorca i també fa col·laboracions, com la del disc de contes infantils Tabalunga, que ha gravat amb Josep Carreras. Titi Saurina també ha muntat un estudi de gravació a Girona i fa producció de bandes. També ha col·laborat en el nou disc de l'ex-Sopa de Cabra Josep Thió. El percussionista Carlos Pons dóna classes de percussió i toca amb un grup d'havaneres i amb La Banda del Surdo. En Jesús Moll Fly, es dedica a fer cançons a casa seva. Miquel Brugués, teclats, és membre de bandes com Not Lasting i la banda de versions Free Gees i Sente Fondestad treballa a la discogràfica Música Global i toca la bateria amb una orquestra.

• Web