Jordi Batiste

Jordi Batiste

Jordi Batiste va començar a actuar en públic als quinze anys, amb “Els tres tambors” el seu primer grup en el que també hi era el seu germà, Albert. El Jordi era el cantant, baixista i compositor de moltes de les cançons. Una d’elles, la “Cançó del noi dels cabells llargs” va arribar a assolir unes vendes de discos inèdites en aquells anys, i més, tractant-se del primer grup que feia rock en català. La va composar quan tenia 17 anys i es va enregistrar en disc l’any 1968.

Al mateix any va sortir al mercat el segon i darrer disc d’aquest grup, coincidint amb la seva dissolució. El seu germà i ell es van integrar a la primera formació del “Grup de Folk”, que, amb Jaume Arnella, Pau Riba, Sisa, Oriol Tramvia , Xesco Boix i altres van protagonitzar el primer gran concert multitudinari de l’estat espanyol al Parc de la Ciutadella, al 68, sota l’atenta mirada dels policies nacionals a cavall, doncs era un desafiament provocatiu al règim franquista.

D’aquesta experiència va sortir un grup anomenat Sisa i la Companyia S.L., amb el que va gravar el primer disc el cantant Sisa. El baixista era el Jordi i als teclats hi havia en Enric Herrera.

El grup es va dissoldre, però el Jordi i l’Enric van engegar un dels projectes que mes ressonància han tingut a la música espanyola dels 70: “Màquina!” Aquest grup pioner de l'anomenada musica Underground o Progressiva va revolucionar el panorama musical de la península i va editar uns quants singles i dos L.P.’s entre ells el conegut “Why?” amb el croissant a la coberta del qual el mateix Dalí va fer elogis. El single “Earth’s doughter” va ser publicat simultàniament a Alemanya, Itàlia, França i Anglaterra, i va arribar a les llistes de Radio Luxemburg.

El Jordi era el cantant, baixista, autor de les lletres i ideòleg de tot l'entorn estètic i visual que envoltava el grup.

L’any 72, va formar, junt amb Ia Clúa, el duet Ia-Batiste, un altre grup innovador, amb discos imprescindibles com “Chichonera’s cat” (1975). Van actuar al Canet Rock i per tota la geografia catalana, fins i tot a Múrcia, Astúries, Mallorca, València... eren els temps de Zeleste, la musica Laietana o també anomenada Rock Laietà...Al grup que acompanya Ia-Batiste hi ha gent com Santi Arisa, Max Suñé, Kitflus, Agustí Fernández...

El 1976, entra a formar part de l’Orquestra Plateria en substitució del cantant Manel Joseph, amb l’alies “Rocky Muntanyola” i grava la cançó “L’home dibuixat”, una de les mes celebrades del grup. Després, munta la seva pròpia orquestra i es presenta al Canet Rock del 77 com Jordi Batiste/Rocky Muntanyola.

El 78 munta, junt amb Marc Grau, Quim Benítes Vilaplana i altres, l' Orquestra Diagonal amb R. Muntanyola. D’aquesta època ens queda el disc gravat al 80 anomenat “Rocky Muntanyola”.

Amb aquesta altra personalitat, el 1980 actua com a cantant-vocalista al muntatge “Nit de Sant Joan” de Dagoll-Dagom fent tota la temporada al Romea i la gira per Itàlia.

Al 1985, deixa enrera l’alies de Rocky i comença a dedicar-se a la producció musical amb la seva productora Only You, no sense abans haver fet la reeixida tanda de concerts al Zeleste amb el nom “Recital a un armari”.

Torna a ajuntar-se amb Ia Clúa i actuen una setmana a la plaça del Rei, dins del festival Grec 86, amb molt èxit de públic. Després es tornen a dissoldre.

Després de mes de 10 anys de silenci discogràfic, el duet Ia-Batiste es tornen a ajuntar, i graven el disc “En directe” a l’Espai de Barcelona, l’any 92 amb col·laboracions de gent del nou Rock català (Sau, Pets...) i amb una presentació al local porno de les Rambles “Tabú” en forma de “performance”delirant.

A partir d’això, el duet torna a la carretera i fan concerts fins que, el 1995, graven el disc d’estudi “Esfera Malheur” que presenten en un memorable concert el dia de Sant Jordi actuant al damunt d’una “Golondrina” del port que va navegant durant tot el dia. Hi ha desenes de convidats a bord, com Serrat, Dharma, Carles Benavent, etc. També actuen al concert de l’Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi com a convidats.

Una nova dissolució i el Jordi, a l’any 1997, munta, junt amb Gerard Quintana i amb la col·laboració de Simone Lambregs i Francesc Beltran, l’espectacle “Els Miralls de Dylan”, i n’apareix un disc en directe, tot just com un experiment sense pretensions de continuïtat. Però al llarg d’aquest temps, es van succeint els concerts arreu de Catalunya i ja ha aparegut el segon disc “Sense reina ni as” i, quasi sense voler-ho, l’equip format per aquests quatre músics (ara ja son cinc amb la darrera incorporació de Manel Vega, al contrabaix), ha anat adquirint una personalitat pròpia i una manera de fer i d’entendre’s a l’escenari, que ha propiciat la formació d'experiments musicals i poètics dins del mateix grup (L’àngel bo, Doble Zero...).

A mitjans del 2000, el seu vell amic i company de quimeres Jaume Sisa, li proposa fer de productor artístic del disc que està a punt d'enregistrar amb Pascal Comelade. La producció es realitza a principis de Setembre a l'estudi de la SGAE a Barcelona.