Aramateix

Aramateix

Quan, fa prop de dos anys, vam anunciar la dissolució de Brams, ja explicàvem que el motiu no era ni el cansament ni l'esgotament del discurs del grup. Tot el contrari, l'energia i la convicció ens empenyien a iniciar una nova etapa amb noves eines.

Afortunadament l'àmbit social i cultural havia avançat considerablement, d'ençà de 1990 i valia la pena dotar-nos d'un mitjà d'expressió d'acord amb el nou escenari en lloc d'instal·lar-nos cíclicament en la fórmula que coneixíem. També era —i és— un repte renunciar a la inèrcia i construir una nova màquina. Era un risc i el gest exigia invertir-hi i sacrificar el que més hem estimat, els Brams, allò que havíem bastit del no-res i que ens havia permès comunicar-nos amb tanta gent, però si es volia ser coherent ho havíem de fer. I ho vam fer. I en un concert històric amb més de 10.000 persones d'arreu del país, vam saltar, a Berga, l'últim tirabol projectant el compromís per sempremés.

Aramateix, doncs, com deia Miquel Martí i Pol, enfilem aquesta agulla i ho fem utilitzant els gèneres musicals que coneixem i que tenim per mà però com a eina, no pas com a disciplina i molt menys com a dogma. Com a eina per emfatitzar l'expressió, per ribotar-la i dolar-la, per projectar-la.

On si que ens hem encabronat és en buscar una tímbrica, allò que es diu. Ho hem fet a base de treballar amb variants dels gèneres que sempre hem sovintejat (punkrock, ska,...) amb la sonoritat d'una combinació d'instruments de vent ben pròpia: trompeta, fiscorn, tible i tenora.

Aramateix us presentem aquest primer disc convertint de nou la meta en punt de partida.

• Web